AMOR PARTICULAR

Per Sant Jordi, sempre li regalava una rosa vermella; ella mai l'hi havia correspost amb l'habitual llibre, però això a ell no l'importava.

Es va enamorar només veure'l, tot i que no era un home que cridés l'atenció, però, parlava tan bé! Vestia aquella americana d'executiu, ben afaitat i perfumat i sempre atent. Quan li rosava la mà el món era molt més bonic, li agradava veure el seu somriure el matí. Que meravellós que era compartir els dies al seu costat! Mai havia descuidat el detall, recordava el naixement del primer fill i com quan va arribar a l'habitació de l'hospital tenia un ram de roses enorme a la tauleta de nit.

Un home considerat, es deia a si mateixa. La mare sempre li havia dit que cerqués una persona que fos agraïda, detallista, amable i amb un somriure bonic. I l'havia trobat!

Cada any, quan arribava el 23 d'abril esperava la seva rosa amb aquell llacet perfecte, es posava molt nerviosa la nit anterior, sentia com les papallones li feien pessigolles a l'estómac. Escollia el millor vestit per aquell dia, anava a comprar-se un de nou cada any perquè a ell li agradava que fes goig. Anava a la perruqueria, es feia les ungles i es mirava al mirall esperant ser la dona de la seva vida.

Al matí el veia entrar per la porta i acostar-se cap a ella amb pas segur, d'un home que s'havia fet a si mateix, però no descuidava els detalls. I li apropava una rosa dient-li aquelles paraules dolces:

—Feliç Diada, Anna—. Sempre es posava vermella quan el sentia parlar—. Estàs molt bonica, com sempre.

I esperava el seu petó d'amor, el petó d'aquells llavis molsuts. Aquells llavis que li parlaven cada dia amb tanta finesa. Sospirava per sentir les seves mans al seu cos i que li acariciés els cabells. Un sopar romàntic i una nit difícil d'oblidar.

—Gràcies, Joan—responia.

I abaixava els ulls ruboritzats. Qui ho havia de dir després de tants anys!

Quan pujava els ulls veia com es repetia la mateixa imatge, en Joan deixava una rosa a les mans de cada una de les dones de l'oficina dedicant-les el seu millor somriure. A l'Anna se li escapava una llàgrima fugissera que ràpidament esborrava amb el puny del vestit nou de Sant Jordi.